Skip to main content

Quan el teatre és molt més que actuació

El projecte Klapp aprofita el potencial de les arts escèniques per afavorir el creixement de joves en entorns socioeconòmics desfavorables

Les arts escèniques tenen un potencial molt elevat per entendre els estats d’ànim en un període vital de canvi constant com és l’adolescència. El projecte Klapp de teatre i gestió emocional ho aprofita per treballar els sentiments amb joves de 12 Centres Oberts de Barcelona, que es troben en risc de vulnerabilitat. “La primera vegada que van venir vaig aprendre a trobar els meus sentiments, abans no sabia dir com em sentia”, assegura la Laura al Diari de Barcelona, que participa del projecte i considera que ha tingut un efecte molt positiu en el seu creixement.

Aquesta iniciativa va ser llançada l’any passat el sota el paraigua de la Fundació Nous Cims, que el finança. Klapp està integrat dins el seu programa KOA, que té l’objectiu de “de donar eines d’acompanyament emocional a joves per millorar el seu benestar emocional” explica Pau Gomes, Project Manager de l’àrea de benestar emocional de la fundació. “També busca cultivar processos de resiliència, fer-los més capaços d’encarar les adversitats que es puguin trobar”.

La coordinació la duu a terme el projecte El teatro como oportunidad, derivat de l’institut Gestalt. Isabel Montero i Maria Laura Fernández en són les directores, i s’encarreguen de la supervisió dels grups així com de la selecció i formació de les persones que duen a terme els tallers. Des del 2006 han col·laborat juntes per mirar de fusionar la psicologia i el teatre.

Les arts escèniques com a eina de gestió emocional

Aquesta combinació és possible perquè “el teatre parla sobre l’humà, les relacions amb un mateix i amb els altres”, explica Montero. Els joves poden aprendre a reconèixer les seves emocions i poder-les expressar a gràcies a les arts escèniques. A més, com que parlen a través d’un personatge, “no posen en perill la seva pròpia imatge”. Poden experimentar sense ser ells qui es mostren, perquè estan interpretant un paper.

El teatre facilita la comprensió dels estats d’ànim, de les emocions. En aquest sentit, Fernández en destaca la importància en una etapa en que els joves pateixen canvis constants. “Una emoció intensa com la tristesa, mal gestionada i portada a l’extrem, pot acabar en depressió. És important que entenguin que les emocions tenen un principi, un desenvolupament i un final. És el cicle natural i cal que ho sàpiguen, tot acaba passant”.

Amb aquest mètode s’aconsegueix prevenir que una emoció mal portada provoqui danys als joves que la senten. Actuar des de la prevenció sempre és preferible a fer-ho quan ja s’han produït efectes negatius tant físics com psicològics. Per tant, a Klapp “sempre es vetlla per la prevenció” assegura Gomes.

Adolescència, creixement i canvis constants

Els joves que hi participen venen derivats de serveis socials, i tenen un entorn socioeconòmic desfavorable. Són persones en risc de vulnerabilitat social, que tenen situacions delicades “però no deixen de ser adolescents igual que tots els adolescents”, afirma la Carla Casals. Ella és una de les facilitadores del projecte, encarregada de preparar les activitats de cada setmana per a dos grups diferents.

Casals explica que els joves amb qui treballa “tenen realitats que no són tan comunes en d’altres zones o situacions socioeconòmiques. Això es nota en les escenes que proposen, que a vegades poden ser violentes o de droga, però són adolescents amb canvis emocionals constants, com tots. Són adolescents i prou”.

Aquestes realitats “els fan més sensibles”, assegura la Violeta Andreu, també facilitadora dels tallers. El que han viscut provoca que s’interessin per temes més profunds dels que són freqüents en l’adolescència. Els joves tenen l’oportunitat d’escollir allò que més els interessa treballar, i els aspectes que més surten són la sexualitat, el consentiment, l’amor i les relacions tòxiques.

La Laura, la Sahira i l’Amanda, tres adolescents que formen part del projecte, coincideixen que les ha ajudat molt a “expressar els sentiments”. Totes elles troben que començar els tallers de teatre que fan setmanalment, les ha “ajudat molt” a entendre les seves emocions i “aprendre a confiar”, cosa que abans els hi costava més.

La Sahira apunta que gràcies al teatre ha pogut “entendre més les seves emocions i poder-les expressar”. Això és així perquè durant els tallers treballen diferents estats d’ànim, cosa que permet “treure tota la ràbia en una escena on has d’estar enfadada”. Tant ella com l’Amanda i la Laura, coincideixen que “treballar sentiments i situacions concretes” les ajuda a poder-les entendre. Aquest fet és molt positiu perquè saber identificar allò que els passa “els fa poderosos per decidir què volen fer” afirma Montero.

Altres activitats com l’esport, la pintura o qualsevol altre tipus d’art també els podrien ajudar, però Casals considera que el punt fort del teatre és que “connecta molt més en el joc”. D’altra banda, també “permet explicar històries que te les estàs inventant. En lloc d’estar explicant la teva, estàs fent un personatge, i llavors és molt més fàcil parlar de tu en tercera persona que en primera. Si ho fas a través d’una interpretació, és molt més fàcil”.

Les arts escèniques obren la ment dels joves i els permet trobar noves maneres d’expressar-se. De totes maneres, el teatre practicat en aquestes sessions setmanals “no té res a veure amb el teatre tradicional que tots coneixem”, explica Casals, “s’assembla més al teatre social o al teatre socioeducatiu”. Es proposen temes quotidians, properes a ells, “per poder-les qüestionar i debatre després, perquè els hi serveixi també pel seu creixement”.

A través d’escenes que bé podrien formar part de la seva vida diària, però que són fictícies, poden analitzar diferents situacions que permeten després obrir un espai de debat. També els ajuda per a després “solucionar problemes propis”, explica Laura Nieto, educadora del Centre Obert Itaca.

Amb aquestes activitats, tenen més facilitat per expressar els seus sentiments, les seves emocions, i explicar situacions semblants que hagin viscut. Per exemple, poques setmanes enrere una de les noies “va poder compartir que es trobava en una situació de relació tòxica”.

Compartir experiències pròpies

Les activitats del projecte Klapp permeten que els participants puguin plantejar històries de la seva vida, i a través del teatre les puguin gestionar i compartir amb el grup. Casals explica que hi ha adolescents que aprofiten aquetes sessions per explicar al grup situacions del seu àmbit més privat, situacions més personals. Aquest fet els serveix per poder treure allò que tenen dins i que la resta sàpiga el que els passa.

Es genera un espai on se senten més còmodes per compartir les seves realitats, cosa que “crea més vincle entre ells”, explica Nieto. “Com que parlen de temes personals, que només surten en la sessió, es queda en petit comitè i es crea una mena de confiança de grup”. Les relacions d’amistat també han sigut un tema tractat en alguna de les sessions. A més, “també els és útil per solucionar problemes propis”.

Així, l’Amanda troba que amb Klapp ha pogut sentir-se “part d’alguna cosa”, perquè l’ambient generat “és com una família”. També explica que si un d’ells ve més trist, “la resta intenta que estigui millor”.

El vincle creat entre els joves “és la base del projecte”, assegura Andreu. Els joves comencen a tenir més contacte entre ells, a preocupar-se per la resta. Entenent les seves pròpies emocions poden comprendre les dels companys. “És màgic veure aquest procés, que per exemple ha permès que un noi que tenim diagnosticat amb autisme hagi pogut interactuar molt més amb la resta del grup”.

El canvi experimentat durant l’any ha estat molt positiu. Com a tot arreu, segueixen havent-hi dies en què res funciona, però la Laura destaca “una bona evolució respecte el principi de curs”. En aquest sentit, Casals apunta que “tenen menys vergonya, estan més còmodes i tenen més recursos”.

 

También puedes leer la noticia completa en este link

El teatro

Author El teatro

Mª Laura Fernández e Isabel Montero son las autoras del libro: "El teatro como oportunidad". Un enfoque del teatro terapéutico desde la Gestalt y otras corrientes humanistas. Trabajan en el Institut Gestalt de Barcelona, con "Teatro y Gestalt".

More posts by El teatro

Leave a Reply